Els meus amics de l’Ateneu Cultural Josep Taverna d’Alforja (Baix Camp) van tenir l’encert de proposar a l’Ajuntament d’aquesta Vila i a la Diputació de Tarragona, que ho van acceptar, la idea de realitzar un itinerari pictòric amb la reproducció de deu de les obres que Joaquim Mir (Barcelona, 1873- 1940) va realitzar pels carrers, places i paisatges d’Alforja, els anys 1924 i 1927, uns plafons situats en els mateixos llocs on foren pintats i que formen la Ruta MirAlforja, inaugurada a finals de novembre en el centenari de l’estada del gran pintor per terres tarragonines.
Aquell dia, a la Casa de Cultura del poble, va ser una festassa, amb ple absolut, un centenar llarg de persones, amb l’Ajuntament, la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, filla de Maspujols, i moltes famílies d’Alforja, entre les quals les associades a l’esmentat Ateneu, un centre històric d’art, cultura i compromís social, i l’artista salmantina, Antònia (Toni) Rodríguez Yuste —de pas per Reus— que quedà entusiasmada veient aquestes obres de Mir i de veure com era acollida a Alforja.
Per la llarga relació mantinguda amb aquests bons amics, plens de creativitat i sentit crític —en Miquel S. Jassans i Agnès Padró, Antonieta Borràs (vídua de l’escultor Josep S. Jassans), els Cisteró i Saludes, Andreu Ferré (actual president de l’Ateneu), Àngel Martorell, Gerard Salvat i Montserrat Raüll, Alfons Barceló i Carme Tost, i el seu fill Marc, forjador i presentador d’aquesta Ruta—, no podia, ni volia, deixar-me perdre aquesta nova ocasió de retrobar-los, sobretot quan el centre de l’homenatge era aquell homenot que es deia Joaquim Mir, tan vinculat a Vilanova, des de 1921, pel seu matrimoni amb la senyora Estalella.
Entre els assistents, també el goig de retrobar Joaquim Marsal, professor ja jubilat de matèries artístiques a l’Institut de Gandesa, i pintor ell mateix, alcalde que fou del seu poble nadiu, Miravet, llepat per l’Ebre, on els anys 1929–1930 Mir també pintà llargament en una de les seves “campanyes”, com ell les anomenava, per terres catalanes, sobretot al Camp de Tarragona, des de 1906 (l’Aleixar, Maspujols, Alforja, etc.), després d’haver-se recuperat al Pere Mata, de Reus, del trasbals mental que li ocasionà la vivència del colorit de les costes mallorquines de Sa Calobra.
El cas és que està en marxa una aliança artística entre Miravet i Alforja, que és com dir la Ribera d’Ebre i el Baix Camp, per tal de posar en relleu la qualitat colorista, expressiva i expressionista, pròxima a l’abstracció, del paisatgisme de Mir.
Seria una bona manera d’incorporar-lo a la Ruta dels Genis (Gaudí, Casals, Picasso i Miró) que la mateixa Diputació de Tarragona instituí ja fa anys. I, posats a fer, per què no incorporar també el pintor Marià Fortuny, el també reusenc, l’escultor Joan Rebull, i dos altres escultors, com Josep Cañas, del Baix Penedès, i Apel·les Fenosa, tan vinculat des dels anys 50 al Vendrell.
Tots ells van tenir, igualment, una genialitat personal i artística digna de ser coneguda, més enllà del quartet habitual.
